Blog

El meu futur (Diego)

el-meu-futur <— Aquí està a word

Hi ha alguna gent que pensa que el futur no existeix. I és veritat. El futur no existeix, és un núvol d’incertesa que aguaita voraçment esperant que arribi el seu moment, i és un nigul, perquè depèn del present, i canvia constantment. Com va dir en Gandhi, el nostre futur està condicionat pel que feim al present. Quan el futur arriba, es converteix en el present, i després en el passat. Per això no en puc parlar del futur, i he de centrar-me en el present, que tan bé està arreu del món.
Ara mateix, estic contemplant les diverses opcions que tinc per triar per 4t d’ESO, i sincerament, no ho tinc clar, i encara que la meva família diu que sóc de ciències, no m’agrada gens la biologia i sóc molt despistat a matemàtiques. Normalment tinc nous i deus però de sobte… puf! 13 +14 = 17. Molt bé, eh! Molt bé! Per això nos sé ni si faré ciències, lletres, o inventaré una rama jo mateix…
Imaginant que ho faig bé a IB, i que aconsegueixi una beca per una universitat decent, suposo que m’avorriré molt, però acabaré terminant la carrera perquè no tindré suficient força de voluntat per deixar-lo. Sempre, n’he volgut estudiar a una universitat de prestigi, perquè sempre he pensat que la marca importa. Bé, l’importa a la gent. Jo quan camín pel carrer imagín que la gent duu etiquetes. Sorprenentment, és veritat, la gent es fixa en els vestiments de la gent, i després en va dient, “les aparences enganyen”. Definitivament, jo quan creixi, seré així, és el meu somni.
Com diu el refrany, ‘diguem amb qui camines i et diré qui ets’, per això també he de parlar de com acabaran els meus companys i els meus professors (aquí ningú s’escapa). Començarem per Mr. Vinter. En Mr. Vinter, com sempre establirà una Vintership (traduït Vinterdura), és a dir una dictadura de Mr. Vinter. Ell serà el líder de la seva nació i tothom haurà de fer-li cas. Bàsicament, viurà com un rei. Després continuem, amb senyor Bonillo. Ai, el senyor Bonillo, que infravalorat està. Avui està donant classe de català amb els pardals dels alumnes de l’Àgora i demà serà president de l’Institut d’Estudis Catalans. Com va passar amb l’Einstein, les grans ments estan ocultes. Bàsicament (ehem, indirecte per TOTS) hem d’estar atents a la seva classe. Per part dels meus amics, començaré amb n’Arnau. Sincerament, n’Arnau ho té complicat, perquè tots els professors li tenen mania i li posen una nota baixa. No és perquè ell no faci una mer… avella de treball. Després està en Lucas, que mai té temps per fer els treballs i els deures, en Pedro que està però no està, i en Roberto que està més empanat que una empanada gallega de tonyina amb tomàtiga i pebrots. Millor ho deix que m’acabaré arruïnant la vida i les ganes de viure.
Bé, ara començaré a parlar d’un mòbil important per moltes persones: l’econòmic. Molta gent diu que els doblers no et dóna la felicitat, però com va dir en Josep Pla, no és un gran obstacle. Jo de major, en vull tenir la meva pròpia empresa, i no vull que sigui gran per tenir diners sinó per tenir la sensació que puc arribar a fer coses importants. Jo crearé una ONG per ajudar a nins amb fam, perquè em pareix inhumà que n’hi hagi gent que es mor de fam al món i després n’hi ha gent que no es menja el menjar del col·legi perquè ho fan uns inútils que influencien a la resta, i així es forma una cadena. El problema és que només uns quants són conscients d’això com de moltes altres coses, i aquest és un dels meus somnis que més em plauria aconseguir.
Com va dir en Martin Luther King, jo tinc un somni. Un somni d’una empresa pròpia, esper que fent les finances no faci com als exàmens de matemàtiques perquè si no en tindré un problema amb la Hisenda pública. Seré el Ruiz Mateos, però sense voler. La meva empresa serà com Mercadona, tractaré als meus empleats com millor pugui, i tindré molts d’apartats: instauraré el meu propi sistema educatiu als meus centres educatius; crearé un mòbil adaptat al meu departament tecnològic, encara que els mòbils ja seran antiquats; i també, idearé la solució per la pau mundial… però tot això són somnis, només somnis.
Com afició, a mi m’agradaria tenir un petit veler d’uns 8 m d’eslora per fer petites regates per diversió. A mi sempre m’ha agradat la vela, no tant per sentir el vent a la cara, sinó perquè quan estàs a alta mar, si t’enfades amb algun membre de la tripulació, li tires a l’aigua a la nit i ningú s’immuta. Cas resolt!
Una altra cosa que en vull ser és polític. M’apassiona el set d’anar per allí robant, mentit fent falses promeses… i que encara la gent te’n voti! És un treball admirable, sense cap dubte. Ho han fet tan bé, que si jo ara mateix em presentés a una investidura, fins i tot crec que acabaria guanyant, només per no votar al contrari. Nosaltres som el futur d’Espanya, però encara sort que ells són el passat. Per això, perquè sempre m’ha apassionat molt arreglar les coses, crearé un ideari polític, però encara he de pensar quin.
L’últim punt que vull comentar és la solució d’un fet que molta gent defineix com fatal: la mort. Jo treballaré fins tard, perquè si tinc una jubilació als 66, no sé què faré el resta de la meva vida. La vida té una única condició indispensable que és la mort, pe això aquest paràgraf no es pot esborrar.
I aquest és el que molta gent defineix com futur. Esper que es compleixi, com tot el món, supòs.

 

Que vull fer en futur?

 

Vull millorar el meu català, especialment els accents perquè també som molt dolent posant-los en les paraules en castellà. Jo l’entenc el català i el puc escriure, però tinc problemes per parlar, perquè estic molt acostumat a parlar en anglès i castellà.

A 4t d’ ESO, vull anar a un internat a Estats Units per millorar la meva educació i tenir millors oportunitats per anar a llocs de treball. Poder parlar amb fluïdesa més d’un idioma, crec que m’ajudarà molt per entrar a les escoles, col·legis, llocs de treball, etc.

Quan arribi a la Universitat, vull entrenar per ser un esquiador professional freestyle (parc) i la meva meta és formar part de l’equip Red Bull als XGames.

Si tinc una bona carrera i un treball ben pagat, m’agradaria comprar-me un cotxe important. Algunes de les opcions de cotxes que voldria són: Audi R8, Aston Martin, Lamborghini, o Jeep.

Probablement quan sigui més major i hagi pogut aconseguir bones notes per entrar en un col·legi prestigiós, m’agradaria ser un enginyer ambiental perquè crec que estem en un moment amb una necessitat desesperada de descobrir maneres de detenir l’escalfament global, la contaminació, treballar l’aigua potable,etc.

Vull aconseguir totes les meves metes i ser feliç amb totes les decisions que prengui. Vull tenir un treball que m’agradi, encara que no sigui un treball ben remunerat, perquè vull despertar-me emocionat per anar a treballar.

Llocs on vull viatjar: Noruega (Escandinàvia), Nova Zelanda i Japon.

Hi ha molts de llocs que m’agradaria visitar, però alguns dels que més il·lusió em fan són els següents:

Noruega: Sempre he tingut ganes de viatjar a aquest país. M’agrada la seva història  sobre els víkings i com van sobreviure, les batalles i les diferències de la història d’Espanya. Tinc molts amics que són de Noruega i molts que han viatjat a les seves ciutats Sempre em diuen com els hi va agradar les seves aventures i m’ensenyen fotos al·lucinants dels paisatges. També m’agradaria anar a Noruega per esquiar per l’hivern, perquè m’encanta esquiar i els millors esquiadors del món esquíen o esquiaven a Noruega.

Nova Zelanda: Tinc ganes de viatjar a Nova Zelanda desde que he vist la pel·lícula “The Hobbit”, perquè em van dir que s’ha gravat a Nova Zelanda i l’escenari era preciós. També és un dels països mes nets del món, ja que no els permeten la entrada de vaixells de petroli com els vaixells de America (EE.UU). L’aigua és potable i actúen de forma molt civilitzada. A més a més, es té la oportunitat de veure cangurs i coales en el seu ambient natural.

Japó: Quan m’agradava el Sushi volia viatjar a Japó per el seu menjar, la seva cultura i les sevas històries i llegendes (Samurais, Ninja)…
Tenen molts invents molt estranys o diferents com per exemple el vàter que parla. La única cosa dolenta és com tracten els animals, per exemple els peixos, no els importa si es troben en perill d’extinció. 
Vull veure les seves empreses i els videojocs que estan creant, ja que és un país molt desenvolupat en el tema de la tecnologia. 

El meu primer creuer

Aquest any al agost, vaig anar a un creuer per es mediterrani. Aquest viatge no va ser com altre per que va ser la primera vegada que anava en creuer i era molt gran a mes a mes estaria per una setmana en el vaixell.

La primera parada del creuer era a Barcelona però  nosaltres el vàrem agafar aquí al moll de palma, nosaltres entrarem al vaixell ales 3 i vàrem estar desperts fins a la 1 que era quan el vaixell marxava de port, al dia següent vàrem estar tot el dia al vaixell per que era dia de navegació. Al dia següent lla estàvem a cagliari, cerdeña,  i nomes vàrem anar a la platja y pujar una muntanya, vàrem anar de volta al vaixell a les 3 i fins a les 5 que era quan sortíem de port, a les 9 d’aqueix mateix dia tenia les audicions de màgia per el “tu si que vals” i els vaig deixar bastants sorpresos.

Al dia següent vàrem arribar a Roma però com ja havíem estat pues només vàrem donar una volta, el dia anterior em varen dir que devers les 8 trobaria una carta a la bústia de la cabina i així va ser allà estava i posava que  si que anava a participar . Ja al dematí següent vàrem arribar a savona on vàrem anar a un castell i allà vàrem provar la focaccia, a la nit vaig actuar a “tu si que vals” però vaig quedar segon darrere d’un senyor major que jo crec que li varen donar el premi per pena per que ballava un poc malament. Ja quan vàrem arribar a Marsella vàrem donar una volta per es port y vàrem comprar 6 o 7 sabons típics. Només mos quedava un dia que va ser a Barcelona i nomes vàrem anar a les rambles i al Camp Nou. Al dia següent ja vàrem arribar a Palma.

El Meu Viatge a Austràlia

Fa uns anys, vaig anar a Austràlia, per visitar a la meva família. Aquest viatge no seria com qualsevol altre que hi havia fet: anava a ser-hi a Austràlia per un mes sencer!

El viatge va començar amb això, viatjar, per arribar-hi a Hobart (a Tasmània), hauria d’agafar cinc vols, i dos varen ser de més de deu hores! Primer de Palma a Madrid, després a Londres, a Singapur, a Sidney, i finalment al petit aeroport de Hobart, on només hi poden haver quatre avions a la mateixa vegada.

Seguidament, hi vaig estar amb els meus padrins, a un poble anomenat Triabunna, i vaig descansar amb ells durant una setmana, tants d’avions, combinat amb la diferència d’hora, m’havien deixat fet pols, però això no és l’única cosa que vaig fer: vaig mirar partits de futbol australià amb els meus cosins, i vaig aprendre a conduir un tractor, i això només va ser el principi.

Hola a Tots

Hola a tots, i benvinguts al nostre blog. Em dic Lucas, i sóc alumne a l’escola d’Àgora Portals, a Mallorca. Sóc Australià, i m’agrada molt llegir. A més, m’agrada molt l’esport, actualment només n’estic jugant al rugbi, però abans he fet vela lleugera i judo, i he jugat a futbol, bàsquet i waterpolo. M’agrada molt xerrar a mallorquí, perquè és una cosa que en tinc en comú amb el meu padrí.

Quan sigui major, m’agradaria ser jugador de rugbi, però vull estudiar medicina esportiva.

Esper que les coses que penjam en aquest blog us ajudin!

Autobiografia

Hola sóc en Theo i tinc 14 anys. He nascut als EUA, a Philadelphia , però visc a Mallorca desde que tenia 1 any. El primer institut al que vaig anar és el  Robert Graves, un institut que es públic i està  en Deià. Després de 2 anys, jo i la meva germana ens vàrem canviar al col·legi Ágora Portals (en 3er de primaria) i ens hem quedat aquí fins el dia d’avui.

Jo visc amb la meva mare y i la meva germana. Vivim en un casa en la muntanya en Port de Sóller i tenim molts d’animals: galls, cavalls, rucs i gossos.

Les meves aficions favorites fora del col·legi són,: l’ esquí, el fútbol, el rugbi, la vela i altres esports. Les meves assignatures preferides dins del col·legi  són, esport, art, català biology. Les assignatures que més em costen són: socials i castellà.

Quan sigui gran, m’agradaria  ser un esquiador professional, i m’agradaria poder ser patrocinat per Red Bull i GOPRO.

Tenc molts d’ amics en altres països i continents, i també molts de membres de la meva família. La major part dels membres de la meva familia viuen actualment a Colorado, en els  en EUA.