El meu futur (Diego)

el-meu-futur <— Aquí està a word

Hi ha alguna gent que pensa que el futur no existeix. I és veritat. El futur no existeix, és un núvol d’incertesa que aguaita voraçment esperant que arribi el seu moment, i és un nigul, perquè depèn del present, i canvia constantment. Com va dir en Gandhi, el nostre futur està condicionat pel que feim al present. Quan el futur arriba, es converteix en el present, i després en el passat. Per això no en puc parlar del futur, i he de centrar-me en el present, que tan bé està arreu del món.
Ara mateix, estic contemplant les diverses opcions que tinc per triar per 4t d’ESO, i sincerament, no ho tinc clar, i encara que la meva família diu que sóc de ciències, no m’agrada gens la biologia i sóc molt despistat a matemàtiques. Normalment tinc nous i deus però de sobte… puf! 13 +14 = 17. Molt bé, eh! Molt bé! Per això nos sé ni si faré ciències, lletres, o inventaré una rama jo mateix…
Imaginant que ho faig bé a IB, i que aconsegueixi una beca per una universitat decent, suposo que m’avorriré molt, però acabaré terminant la carrera perquè no tindré suficient força de voluntat per deixar-lo. Sempre, n’he volgut estudiar a una universitat de prestigi, perquè sempre he pensat que la marca importa. Bé, l’importa a la gent. Jo quan camín pel carrer imagín que la gent duu etiquetes. Sorprenentment, és veritat, la gent es fixa en els vestiments de la gent, i després en va dient, “les aparences enganyen”. Definitivament, jo quan creixi, seré així, és el meu somni.
Com diu el refrany, ‘diguem amb qui camines i et diré qui ets’, per això també he de parlar de com acabaran els meus companys i els meus professors (aquí ningú s’escapa). Començarem per Mr. Vinter. En Mr. Vinter, com sempre establirà una Vintership (traduït Vinterdura), és a dir una dictadura de Mr. Vinter. Ell serà el líder de la seva nació i tothom haurà de fer-li cas. Bàsicament, viurà com un rei. Després continuem, amb senyor Bonillo. Ai, el senyor Bonillo, que infravalorat està. Avui està donant classe de català amb els pardals dels alumnes de l’Àgora i demà serà president de l’Institut d’Estudis Catalans. Com va passar amb l’Einstein, les grans ments estan ocultes. Bàsicament (ehem, indirecte per TOTS) hem d’estar atents a la seva classe. Per part dels meus amics, començaré amb n’Arnau. Sincerament, n’Arnau ho té complicat, perquè tots els professors li tenen mania i li posen una nota baixa. No és perquè ell no faci una mer… avella de treball. Després està en Lucas, que mai té temps per fer els treballs i els deures, en Pedro que està però no està, i en Roberto que està més empanat que una empanada gallega de tonyina amb tomàtiga i pebrots. Millor ho deix que m’acabaré arruïnant la vida i les ganes de viure.
Bé, ara començaré a parlar d’un mòbil important per moltes persones: l’econòmic. Molta gent diu que els doblers no et dóna la felicitat, però com va dir en Josep Pla, no és un gran obstacle. Jo de major, en vull tenir la meva pròpia empresa, i no vull que sigui gran per tenir diners sinó per tenir la sensació que puc arribar a fer coses importants. Jo crearé una ONG per ajudar a nins amb fam, perquè em pareix inhumà que n’hi hagi gent que es mor de fam al món i després n’hi ha gent que no es menja el menjar del col·legi perquè ho fan uns inútils que influencien a la resta, i així es forma una cadena. El problema és que només uns quants són conscients d’això com de moltes altres coses, i aquest és un dels meus somnis que més em plauria aconseguir.
Com va dir en Martin Luther King, jo tinc un somni. Un somni d’una empresa pròpia, esper que fent les finances no faci com als exàmens de matemàtiques perquè si no en tindré un problema amb la Hisenda pública. Seré el Ruiz Mateos, però sense voler. La meva empresa serà com Mercadona, tractaré als meus empleats com millor pugui, i tindré molts d’apartats: instauraré el meu propi sistema educatiu als meus centres educatius; crearé un mòbil adaptat al meu departament tecnològic, encara que els mòbils ja seran antiquats; i també, idearé la solució per la pau mundial… però tot això són somnis, només somnis.
Com afició, a mi m’agradaria tenir un petit veler d’uns 8 m d’eslora per fer petites regates per diversió. A mi sempre m’ha agradat la vela, no tant per sentir el vent a la cara, sinó perquè quan estàs a alta mar, si t’enfades amb algun membre de la tripulació, li tires a l’aigua a la nit i ningú s’immuta. Cas resolt!
Una altra cosa que en vull ser és polític. M’apassiona el set d’anar per allí robant, mentit fent falses promeses… i que encara la gent te’n voti! És un treball admirable, sense cap dubte. Ho han fet tan bé, que si jo ara mateix em presentés a una investidura, fins i tot crec que acabaria guanyant, només per no votar al contrari. Nosaltres som el futur d’Espanya, però encara sort que ells són el passat. Per això, perquè sempre m’ha apassionat molt arreglar les coses, crearé un ideari polític, però encara he de pensar quin.
L’últim punt que vull comentar és la solució d’un fet que molta gent defineix com fatal: la mort. Jo treballaré fins tard, perquè si tinc una jubilació als 66, no sé què faré el resta de la meva vida. La vida té una única condició indispensable que és la mort, pe això aquest paràgraf no es pot esborrar.
I aquest és el que molta gent defineix com futur. Esper que es compleixi, com tot el món, supòs.

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s